Breument, la història del grup ve a ser això:

El naixement (o parida) de krímonal, es produeix un bon dia de maig de 1999, quan quatre intrèpids joves decideixen intentar tocar alguna cosa que no sigui els collons (que ja portaven molt temps tocant-se). aquests quatre intrèpids xavals són el josep maria escrivà, que, a partir d?aleshores, seria conegut ja per sempre més en el món de la música i la faràndula com a xema, i que va deixar els pots de detergent dels inicis per a dedicar-se a la bateria de forma més professional; el carles monserrate, és a dir, el charlie, que el més semblant a una guitarra que havia tocat mai era una raqueta de tennis, i, de fet, la seva primera guitarra era ?mi primera guitarra fisher price?; el víctor alonso, que es pensava que un baix era un que no és alt, i que, segons ha confessat més tard, no sabia ni com agafar aquell instrument, i el joan escrivà, mundialment conegut per les borratxeres holandeses, les arts marcials en defensa pròpia i les xolles fins al cul, amb una guitarra que valia 25000 peles, i que era, de moment, la joia del grup, ja que era l?instrument més car.

evidentment, amb aquell panorama, el primer assaig, més que un assaig, va ser una orgia musical, on tothom tocava coses sense sentit i res sonava coherent. res feia pensar que assistíem al naixement de la millor banda de trash metal que la carretera no asfaltada cap a la deixalleria de cambrils ha donat mai.

el nom de krímonal ve de les inicials dels cognoms dels ?fundadors? del grup: kri de escrivà (¿?); mon de monserrate; i al d?alonso.

els dies van passant i, entre birres i entre barres, les coses van sonant una mica millor, tot i que no molt, perquè ens fem una idea, com mägo de oz en directe, més o menys, jeje.

faltava, però, un petit detall: faltava algú que cantés una mica i que fos capaç de ser la cara visible d?aquella espècie de grup musical. el candidat ideal, però, era difícil de trobar, havia de tenir sex-appeal, havia de ser un poeta per a les lletres, havia de tenir una gola a prova de còctels molotov... allò portava el seu temps, i s?ho van prendre amb calma.

però el 12 de juny de 1999 es va produir un fet que canviaria la fins aleshores història de krímonal. el joan escrivà, aquesta llegenda viva de la guitarra, amb permís del charlie, és clar, celebrava el seu divuitè aniversari, i va fer una festa etílico-musical al seu mas (actual seu dels assajos del grup) on va convidar a gent diversa; entre ells, un jove de cabells arrissats i amb pinta de tot menys de cantant de trash metal, molt famós a casa seva a l?hora de dinar i amb un passat musical (pel que fa a gustos) no precisament metàl?lic (però deixem el tema, el passat passat és). la qüestió és que, a vegades, una borratxera et pot canviar la vida, i això li va passar aquell dia a cristian corominas, més conegut per la policia com coro. sense saber perquè (l?alcohol té aquestes coses), el subjecte en qüestió es va posar a cridar com si fos el cantant de ktulu; en aquell precís moment, el joan va veure de seguida que, davant seu, tenia l?home que necessitaba (si malpenseu és problema vostre, ambdós són heterosexualment heterosexuals). així, doncs, aquell dia el coro va entrar al mas del joan com a estudiant de cou, i va sortir com a cantant de trash metal, té collons, la cosa.

els primers assajos amb el cantant van ser lamentables, però, a poc a poc, el so va millorant i els músics van aprenent. i així arriba el primer concert oficial de krímonal, el 13 d?agost de 1999, a pratdip, amb astokia i torazinas. un concert patètic des de tots els punts de vista. heu vist mai un concert de krímonal? doncs oblideu-vos, aquest no tenia res a veure: cares mirant al terra, posta en escena nul?la, tècnic de so subnormal.... molt malament. a pratdip no volen saber res de nosaltres.

el segon concert es produeix al desaparegut i llegendari santuari del heavy metal a reus, el melindros, en un concert amb discurs rallant i incomprensible del cantant inclòs, i no menys lamentable que el primer.

i així es va succeint la història, fent concerts per on ens deixen.

l?any 2000 arrenca el ?mossèn-cigala world tour?, passant pel pub panda de cambrils, el pub joker, també de cambrils, la piscina municipal de el catllar, amb señor x, hospitalet, a l?institut martí i franqués de tarragona... en fi, tocant a estadis i festivals de tot el món.

avui en dia, ja som una banda amb reputació local; sens dubte la millor banda del nostre carrer, i amb diferència.

hi ha dos fets molt importants en la història del grup; un és la incorporació del singular ?mossèn de la cigala gran?, interpretat pel livi, i que és l?element escènic del grup; tot i que últimament s?està allunyant de les seves arrels musicals i tot fa pensar que la seva relació amb el grup està tocant la seva fi, ja que prefereix un bon concert d?amaral que un de krimonal (quins collons, el tio).

l?altre fet és la incorporació d?un entranyable personatge, el jordi crusells, en substitució de l?anterior baixista, el víctor, que va voler preferir dedicar-se a la pesca de competició i a altres projectes no musicals; des d?aquí una salutació, ?vícter?, tu has contribuït a què krimonal sigui avui el que és (no em facis dir el què és, però quedava bé).

l?entrada d?un reputat músic, amb molta experiència al baix i a la cervesa en copa, com el jordi, ha donat més solidesa al grup.

recentment, hem fet de teloners de soziedad alkohólika, la qual cosa ens omple de satisfacció.



la formació actual del grup és la següent:



-guitarra: joan escrivà

-guitarra: carles monserrate

-bateria: josep mª escrivà

-baix: jordi crusells

-crits: cristian corominas